Decidit

En acabar les informacions del penúltim punt de l'ordre del dia, un corrent d'aire s'engendra al passadís dels departaments, baixa dues plantes arrossegant pols, borra i apunts fins a arribar a la biblioteca on s'hi celebra el claustre ordinari de professors del 2n trimestre.

Després de tres hores i un quart d'informacions diverses del director, la cap d'estudis, el coordinador pedagògic, el secretari i la coordinadora d'extraescolars, arriba l'últim punt de l'ordre del dia: torn obert de paraula. És el moment adequat per a tocar de peus a terra i exposar tot allò que inquieta el col·lectiu, després d'uns parlaments que podrien haver estat un bonic correu electrònic. Tanmateix, la sensació de pèrdua de temps no ha deixat indiferent ningú i els assistents matarien qualsevol a qui se li ocorregués de demanar la paraula.

Malgrat tot, el professor Castellolí s'alça, esquiva un plec gegantí d'apunts de literatura medieval que ha portat el corrent d'aire, tus i amb decisió diu: “Tinc una proposta. Seria gaire complicat fer netejar els teclats i els ratolins dels ordinadors de la sala de professors? No ho dic per mi, que em vitamino cada matí, simplement ho dic perquè un dia d'aquests algú s'hi quedarà enganxat o agafarà una malaltia i haurem de fer-li les guàrdies, com a mínim, un mes. Gràcies”.